Diumenge, cursa especial, diferent, emotiva, amb molts amics uns habituals a participar en aquesta cursa, altres amb un motiu especial i molt sentit, per posar-se unes sabatilles i venir a Vila a fer la cursa, llarg o curta, és igual. Marques, podis, tot és indiferent en ocasions com aquestes en la que ens unim tots per un mateix motiu, SEBAS-QUIM, CORREM PER VOSALTRES, i si, això és el que vam fer tots plegats diumenge.
Faré la meva crònica particular, intentaré ser breu, però ja em coneixeu, no m'agrada xerrar.....
M'aixeco aviat, esmorzar com sempre, i vaig cap a la sortida, potser necessiten un cop de mà, però no tot controlat, així que xerro amb uns, amb altres, ui, és el Marc Garcia, em sap greu pels coneguts però em sembla q aquest any la victòria serà seva. Parlo, li explico el recorregut, i a veure les curses infantils, quina passada, hi ha més canalla que grans!!!!, són genials, si una cosa té bona el poble és la participació de la canalla en probes com aquestes, cal continuar incentivant-los. Ui, hora de fer-nos la foto, anem a les escales, foto de rigor, però trobem a faltar a uns quants de la colla aquest any. Una foto una mica trista.
I com sempre, arriba l'hora de la sortida, sense escalfar.....però anem cap allà, tenim l'homenatge al Sebas, la seva dona ha vingut!, admirable i forta la Manoli, allà està amb el Pere Melero, qui amb poques paraules, transmet un riu de sentiments, i li fem entrega del regal, unes paraules també en record del Quim, se'm posa la pell de gallina, això fa plorar. Corredors prenem posicions davant de tot. Tres dos i un, sortim, ui molt al davant i a saco, però si no he escalfat, tranqui penso, afluixa i això faig, em passen alguns, continuo, no porto el crono, no sé quin ritme porto, però em trobo lenta, cansada, i no gaires bones sensacions. Anem amb els de 3,5 qms, i es nota, arribem primer pas per meta, 14'10", no sé si ràpida o no, no tinc ganes de pensar, m'ha atrapat el David, bé decideixo intentar anar al seu ritme. Passem per sota l'autovia, demano el temps, ui, 20' clavats, ara entenc les sensacions, hem anat força ràpids!, buf regularem toca pujar fins el castell, tranquil·la, el David m'abandona, agafo un ritme i cap dalt, vaig passant, Jaume, Pascual, Cristian.....poso un ritme, m'ajunto amb un noi de Cubelles, el Xavi-Miru Sánchez, i un altre de Terrassa, Miquel Angel Martínez, uins comencem a creuar-nos amb els primers, Marc, David..... mira el fill del Joan, el Pol Solanelles, davant, aquest noi té estil correns, és molt bo. Angel va ànims, no tengo flato!, bufff has d'apendre a escoltar una mica més el cos, no apuris tant.....Ens anem creuant amb tots, arribo a dalt, q portem 33' buffff però si hem pujat força ràpids, ara toca baixar, comencem, ups la Mireia, acaba de creuar la porta, tinc la sensació que està molt a prop, apretar les dents i a estirar la passa, m'agrada creuar-me amb tothom, i animar a la gent, sé que a la gent li agrada que els animim, l'autovia un altre cop, ja està fet, l'últim esforç, vaig força bé de cames, estic contenta, l'església, el Toni, Joan, Xavi cridant vé un trosset amb mi, veig el temps, ui 46.... ostres 47'04", increible MMP, veig al meu pare, vaig a saludar-lo, parlo amb un, amb un altre...... sensacions generals de satisfacció, cursa ràpida, per la majoria, hem rebaixat cronos!. A la dutxa, lliurament de premis, sorteig i a dinar. JA està, diumenge passat. Dilluns trotem uns més ràpid, altres més lents, però la majoria contents per la cursa.
Aquí teniu fotos
I Aqui les classificacions
Espero les vostres opinions
bona cronica i compartida.
ResponEliminaara toca gaudir de tots nosaltres i anar entrenant per fer la cursas d,estiu.
moltissimas fotos , que be.
salutacions a tots !