unes línies del Carles, (em permeto la llicència de transcriure part del seu missatge, no t'enfadis ;_))))- qualsevol comentari, qualsevol felicitació, serien ridículs davant de fets com els que aquests "bojos" han estat capaços de fer. Tota la meva admiració, jo de gran vull ser com vosaltres............
Ara a descansar i recuperar-se, esperem els teus comentaris
ha estat un cap de setmana extrany, curiós...
Primer els nervis de la sortida de la cursa, divendres, i l'ambient brutal de Chamonix amb 2300 persones corrent i molts milers animant.
Després tres hores de cursa sota una pluja intensa, repetint-nos tota l'estona "més lent, més suau, que aixó es molt llarg"
Arribada a Snt. Gervais i la sorpresa: cursa suspesa per problemes al coll de la Seigne. Frustració, desànim, resignació i molts invents per tornar a l'hotel junt amb la família que estava allà animant sota la pluja i el fred. A ´hotel, dutxa, una estona xerrant i a dormir convençuts que tot s'havia acabat.
A les 8:40 em desperto i, de casualitat, se m'acudeix mirar el movil: missatge de l'organització de les 2:30 dient que es fa una nova sortida a Courmayer a les 10:00 i autobusos per anar-hi desde les 6:30... moments de dubte, a l'autobus ja no arribem (estem a Vallorcine) , la dona del Pep agafa el cotxe i, conduint com el Kakkunnen cap a buscar el túnel del Mont Blanc. al peatge trobem l'últim autobús, l'assaltem i cap a Courmayer escoltats per la policia Italiana
A les 10:15 sortida, amb roba agafada al vol de l'armari, les sabatilles enxarcades, el GPS sense bateria... 90 km per davant amb més de 5000 m de desnivell positiu. Aquesta no es la nostra cursa, peró tampoc es fàcil... i molt menys en les condicions en que ens toca correr. Pluja, vent, fred (4ºC al Grand Col Ferret) i tot el fang que he vist a la meva vida junt
Amb el Pep trobem un ritme prou bo d'entrada, pujant prou forts i baixant sense forçar la màquina, amb dubtes de si podrem aguantar-lo fins al final
A partir d'aquí, una molt bona cursa. Cada cop avancem mes gent, seguint al mateix ritme al que hem començat fins al final, parant lo just als avituallaments i disfrutant de un recorregut espectacular, que ens obsequia amb un canvi de temps que fa que la nit comenci estrellada bellísima
Arribada a la 1:00, amb les nenes i la família, molt emotiva, quasi entre els 100 primers. Misió complerta dins del que hem pogut fer!
Ara ja ha acabat la temporada de veritat, toca descansar, canviar de xip i començar a agafar velocitat de cara a l'hivern...
Gami