Ara a descansar i recuperar-se, esperem els teus comentaris
ha estat un cap de setmana extrany, curiós...
Primer els nervis de la sortida de la cursa, divendres, i l'ambient brutal de Chamonix amb 2300 persones corrent i molts milers animant.
Primer els nervis de la sortida de la cursa, divendres, i l'ambient brutal de Chamonix amb 2300 persones corrent i molts milers animant.
Després tres hores de cursa sota una pluja intensa, repetint-nos tota l'estona "més lent, més suau, que aixó es molt llarg"
Arribada a Snt. Gervais i la sorpresa: cursa suspesa per problemes al coll de la Seigne. Frustració, desànim, resignació i molts invents per tornar a l'hotel junt amb la família que estava allà animant sota la pluja i el fred. A ´hotel, dutxa, una estona xerrant i a dormir convençuts que tot s'havia acabat.
A les 8:40 em desperto i, de casualitat, se m'acudeix mirar el movil: missatge de l'organització de les 2:30 dient que es fa una nova sortida a Courmayer a les 10:00 i autobusos per anar-hi desde les 6:30... moments de dubte, a l'autobus ja no arribem (estem a Vallorcine) , la dona del Pep agafa el cotxe i, conduint com el Kakkunnen cap a buscar el túnel del Mont Blanc. al peatge trobem l'últim autobús, l'assaltem i cap a Courmayer escoltats per la policia Italiana
A les 10:15 sortida, amb roba agafada al vol de l'armari, les sabatilles enxarcades, el GPS sense bateria... 90 km per davant amb més de 5000 m de desnivell positiu. Aquesta no es la nostra cursa, peró tampoc es fàcil... i molt menys en les condicions en que ens toca correr. Pluja, vent, fred (4ºC al Grand Col Ferret) i tot el fang que he vist a la meva vida junt
Amb el Pep trobem un ritme prou bo d'entrada, pujant prou forts i baixant sense forçar la màquina, amb dubtes de si podrem aguantar-lo fins al final
A partir d'aquí, una molt bona cursa. Cada cop avancem mes gent, seguint al mateix ritme al que hem començat fins al final, parant lo just als avituallaments i disfrutant de un recorregut espectacular, que ens obsequia amb un canvi de temps que fa que la nit comenci estrellada bellísima
A les 8:40 em desperto i, de casualitat, se m'acudeix mirar el movil: missatge de l'organització de les 2:30 dient que es fa una nova sortida a Courmayer a les 10:00 i autobusos per anar-hi desde les 6:30... moments de dubte, a l'autobus ja no arribem (estem a Vallorcine) , la dona del Pep agafa el cotxe i, conduint com el Kakkunnen cap a buscar el túnel del Mont Blanc. al peatge trobem l'últim autobús, l'assaltem i cap a Courmayer escoltats per la policia Italiana
A les 10:15 sortida, amb roba agafada al vol de l'armari, les sabatilles enxarcades, el GPS sense bateria... 90 km per davant amb més de 5000 m de desnivell positiu. Aquesta no es la nostra cursa, peró tampoc es fàcil... i molt menys en les condicions en que ens toca correr. Pluja, vent, fred (4ºC al Grand Col Ferret) i tot el fang que he vist a la meva vida junt
Amb el Pep trobem un ritme prou bo d'entrada, pujant prou forts i baixant sense forçar la màquina, amb dubtes de si podrem aguantar-lo fins al final
A partir d'aquí, una molt bona cursa. Cada cop avancem mes gent, seguint al mateix ritme al que hem començat fins al final, parant lo just als avituallaments i disfrutant de un recorregut espectacular, que ens obsequia amb un canvi de temps que fa que la nit comenci estrellada bellísima
Arribada a la 1:00, amb les nenes i la família, molt emotiva, quasi entre els 100 primers. Misió complerta dins del que hem pogut fer!
Ara ja ha acabat la temporada de veritat, toca descansar, canviar de xip i començar a agafar velocitat de cara a l'hivern...
Gami
Ara ja ha acabat la temporada de veritat, toca descansar, canviar de xip i començar a agafar velocitat de cara a l'hivern...
Gami
ben fet Gami !! I què dir d'això dels 100 primers... amb el nivell que hi ha allà dalt !
ResponEliminaAra toca entrenar per l'edició sencera quan hi hagi més sort. No sé si us reservaran plaça per l'any vinent