La màgia misteriosa del pitrall o la misteriosa màgia del pitrall

Sips, una mica tard però aqui està, tot i que no és la manuscrita, és massa llarga...........així que faré un resum, però sense perdre l'essència.
24-12-2011: ui un esternut, em sembla m'he encostipat.
13-02-2012: ui avui no he tossit en tot el dia, em sembla que ja no tinc virus dins meu.
51 dies que van començar amb un senzill encostipat però que va acabar sent alguna cosa més, i el meu objectiu, BCN, sub 3h ha quedat posposat, vaig intentar entrenar amb normalitat els primers dies, i la vaig "cagar", no em podia aturar res, només podia acumular, però no va ser així. El meu cos va dir prou, tocava parar i escoltar al meu cos, no responia. El meu entrenador responia un i mil cops, primer tu, i desprès la marató...... ara l'objectiu era: recuperar-se.
I un dia no tinc tos, i a l'endemà tampoc, 21 dies aturada, 21 dies de desesperació. I el dia de Sant Valentí,surto a fer un rodatge amb el Toni, 30 minuts suaus, ui aquesta aturada costarà recuperar però mica en mica. I un altra dia surto amb la colla, a rodar uff malament, però toca continuar així.....les cames fan mal, però poc a poc i amb seny hauré de treballar de valent. Vull fer la mitja de BCN, estic rodant a ritmes abans tranquils però ara, durs, però estic entrenant amb els meus, com els trobava a faltar, entrenar per una marató és molt dur, i el més dur és deixar la colla per seguir el teu planning. Així que com ara les cames no van, proposo al Jaume de portar-lo fins on pugui rodant a 4'30" com ells volen. Sóc conscient que no aguantaré tota la mitja, però cal sacrificar-se i ajudar-los.
Cursa especial és el mateix dia del meu cumple i vénen amics molt especials. Divendres ho cel·lebrarem plegats. Menjar, beure i riure encara més.....Tot és propici, tot és bo el cap de setmana.
Arriba diumenge, amunt aviat, a les 7 em recull el Jaume, he esmorzat com habitualment faig abans d'una cursa, una dutxa per reaccionar, i he preparat la bossa amb tot el q necessito, espero no haver-me deixat res.
Entrem a BCN i ja es respira ambient de cursa, molts corredors pels carrers. Aparquem i de cap a un bar, a fer el café, ritual previ. I ara a recollir el pitrall, allà estan els voluntaris, Goyo, Wai,no tenen res més a fer que posar-se a cantar per felicitar-me.... petons, petons, petons......abraçades, abraçades, moltes cares conegudes, i a xerrar amb tots. Es nota que no és competitiva per mi, estic més tranquil·la tot i la responsabilitat que tinc, no tinc pressa, però els altres si, i es nota, estan nerviosos, així que saludo als valencians i barcelonesos i marxem a la sortida, guau... i com entrarem al nostre calaix???? està bloquejat, així que saltem la tanca, triguem més de 2 minuts a creuar la catifa de sortida, i au som'hi, 21 kms ens esperen a ritme, a veure fins on puc arribar. Ara em trobo molt bé, anem fent i avançant gent, van caient els kms, el ritme bó, 4'35-4'30", però comença a patir, així que toca posar seny, i afluixem una mica, a veure si així aguanta, vaig xerrant, animant-lo, intento que vagi el més recte possible, que begui als avituallaments, porto jo l'aigua, per anar bebent sovint, continuen passant els kms i les meves cames responen al ritme marcat, fins i tot m'animo massa, però allà està el Jaume per fer-me afluixar. Al pla i la baixada insisteixo a que aprofiti les cames llargues, incrementant el ritme però no l'esforç. El millor de tot és que sempre estem passant gent, tot i que el Jaume no se n'adona. Al 10 toca el primer gel, i beure molta aigua, fa calor i ens hem d'hidratar bé. Anem a ritme bo, ara toca que no s'enfonsi molt, anirem a 4'35" - 4'45". Al·lucino ja que em trobo molt bé, bones sensacions i les cames sense molèsties. Potser demà no m'aguantaré, però serà demà avui toca continuar tibant del carro, que no pensi en el cansament, ni en els kms q falten ni res de res, si no només en córrer. 18-19-20, ja s'acosta el tram final, ara a mi també toca apretar les dents, però no puc afluixar, haig de mostrar que vaig bé. Allà davant ja ens encaixonen, i enfrontem els darrers metres i fem un sprint final. 1h 37'26", bé, ja està fet, genial, tot i q el Jaume ha patit, s'ha queixat, però ha aguantat!!!, no està content esperava trobar-se més ràpid i no patir, però està preparant una marató, són molts kms acumulats i això alenteix.
A l'arribada petons i abraçades amb amics, de Sabadell, de Barna, però no puc entretenir-me, deixo al Jaume amb el Joan q tot i tenir molèsties acaba fent 4 minuts més només, i sense molèsties. Ara haig d'anar a buscar al Julian, i al Danny, mentre desfaig el recorregut, animo als corredors i ells sense perdre el somriure agraeixen els ànims. Al 18 els trobo, ara toca girar i tornar cap a meta, ara no parem de xerrar i riure, i fer fotos.......quines fotos, no per qualitat, si per quantitat. I tornen a caure el 19-20-21 i recta final.
Quina barreja de sensacions, estar allà tots plegats, Danny, Julian, Maje, Nacho, Ampa, Goyo, Polo,.... i els que em deixo..... Poder haver acompanyat al Jaume tota la mitja, intentar animar-lo tota la cursa, gaudir d'ella, de la companyia, abans, durant i desprès.
En el meu dia soc feliç, feina ben feta, bons amics al meu costat, un cap de setmana 10, no de 100000, no de infinit i més enllà.....................................
Tot per un pitrall enganxat amb 4 imperdibles a una samarreta, màgia misteriosa o misteriosa màgia, no importa, però el canvi és si o si quan te'l penges.