Desprès de la mitja de Bcn, els hi tocava una tirada llarga, un test per la marató i saber a quin ritme sortir.... i ja feia dies s'havien apuntat a la proba ideal "maratest de Badalona", i allà hi vam anar, jo vaig aprofitar el pitrall del Marc, baixa per lesió, per no sentir-me fora de lloc. El Joan amb molèsties també i el Jaume tota la setmana de fisio per recuperar-se, no plantegem sortir massa ràpid, proposo un 5'20" o més....però res de res, més ràpid, així q penso, doncs au, toca comprovar que sortir a 5' a la marató és una bogeria!
I diumenge agafem direcció Badalona, tots quatre. Allà, a agafar pitrals, i al guarda-roba, molt ben organitzat, la primera edició però es nota que ho ha fet gent que sap del tema....
A la sortida tenim uns moments de nervis, el Carles i el Joan han anat al guarda-roba, i no els veiem, però per fi apareixen,i estem tots junts a la sortida. Au comencem, dues voltes al mateix circuit de 15 kms. Comencem a ritme ràpid 5'- 5'10", el Joan sobrat, el Jaume allà i el Carles a la segona volta patint. Analitzem el circuit per encarar la segona volta, un parell de punts seran "xungos". A la primera volta hem estat molt constants, i hem mantingut el ritme de 5'...ara encarem la segona volta, a veure que tal.
EL primer a caure és el Carles, afluixa el ritme, però continua allà una mica despenjat però poc. El Jaume va fent, segueix sense queixar-se tot i que la cara paga. El Joan va molt bé, així que mentre nosaltres afluixem una mica, ell segueix mantenint el ritme ho porta molt bé. I el meu tibial es comença a queixar :-( però haig d'aguantar i tibar, l'objectiu és molt clar, saber a quin ritme han de sortir a la marató. A partir del 24 el tema es comença a complicar, el ritme va baixant cada cop però la mitja encara és maca. I ja està creuem la meta i objectiu completat. Bé, amb cosetes, però si, fet.
Ara a buscar gel pel genoll del Jaume..... Intercanvi de temps, el Joan ha anat de menos a més, fantàstic, el Carles darrera nostre, a uns minutet i nosaltres, a 5'04" de mitja-. 2h 33'27"
A buscar el cotxe, i alguna cosa no va bé en el Jaume, té fred, li fa molt mal tot el cos, alguna cosa no rutlla, i li acabarà sortint un encostipat, només això per sort.
Però a la cursa ha patit força i no ha acabat amb bones sensacions, descarta el ritme plantejat per la marató, així que el patiment d'avui ha servit per no cagar-la a la seva estrena.
I jo doncs amb les meves molèsties i diagnòstic: tibial inflamat i amb líquid, dimecres visita a l'osteòpata i drenatge al canto. Gel i més gel a veure si passa.
Segona vegada que em poso el pitrall aquest 2012 i per ara contenta...... no al ritme que a mi m'agradaria però ho haig d'assimilar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada