Cap de setmana intens esportivament parlant. Per començar divendres, no vaig parar, al matí amb de cangur, però si normalment a la 1 la seva mare arriba, fins les 3 no va arribar.... correns a casa, dinar, i a buscar la moto, les ulleres del Toni, a ajudar al cunyat a muntar la baca per les bicis, i tornem a casa a les 8 a preparar les bosses, i cap a Terrassa un altre cop a baixar-li a la cunyà... sortint per la porta ens truquen que estan a la pizzeria sopant, per que és el seu sant, i ens apuntem. Acabem de sopar, a les 11, i anem a casa els meus pares a dir adeu..... Total poso el despertador i veig: "la alarma sonará en 4 horas y 9 minutos", i em cau el mon a sobre................ dios només dormiré 4 hores!!!!.
Sona el despertador, encara és de nit, negra nit (5.30 tanquem la porta de casa...). Com passem 2 minuts més tard per on havíem quedat, anem tirant fins Manresa, esperant trobar-nos amb els altres, són els que surten abans per que van més tranquils. Però arribem a Manresa i no els hem atrapat. Com allà havien quedat amb un noi que pujava des d'allà doncs esperem a l'estació i els truquem, resulta que encara no han arribat, ja podríem apretar, ja..... Allà ja tots plegats, anem fent, a les pujades, apretant una mica, i en el pla anem fent, però sense estressar-nos volem arribar tots a Andorra, i algú està més fluixet. Solsona, esmorzar, fins allà molt guai, de cames bé, i bones sensacions. Esmorzem, i arrenquem novament, i ja estem tots junts, els altres mentres esmorzàvem arriben també. Ara toca enganxar-se a ells i tot el que puguem, deixar-nos portar per ells, i així fem, com a mínim jo, pujant al meu ritmillo correcte, conservant cames, en el pla a darrera el grup, i baixant, com podem cada un. Arribem a Oliana i bé, ens passen els de la colla A, i fins a Organyà, allà el meu cunyat trenca la patilla del canvi i ha de pujar al cotxe, i un dels més fluixets decideix que ja en té prou i també puja al cotxe. Allà ens enganxem amb la colla A, quina diferència d'anar en grup i fer algun relleu, a anar allà al darrera tota l'estona, així també podria sortir amb ells, però si dones algun relleu et cremes molt. Però avui no toca, i menys amb aquests, o sigui que al final del grup.....Fins al Pla de Sant Tirs, a pinyon amb ells, i guai, em trobo bé, però..... un dels que anem sempre es comença a quedar o sigui que afluixo i em quedo amb ell, també m'anirà bé de cara a la cursa, si no apreto tindré més forces. Ell pateix de valent o sigui que anem xino-xano, el ritme que portàvem cau en picat, però cap problema, l'important és arribar tots a Andorra. El Toni, aquest any va molt bé i continua amb ells fins la Seu on ens espera. El tram Seu- Andorra se li fa molt dur, i una mica el Toni, una mica jo anem fent relleus i portant-lo, obligant-lo a veure i menjar. Passem la frontera, i ja estem arribant, bueno, encara no, l'hotel està a dalt de tot...... Al final, arribada, ja està fet un altre cop. Hem arribat i aquest cop, patint només molta calor, les cames han respós molt bé, estic contenta, tot i el cansament que tinc. Dutxa i a dinar. Buffet lliure, però tampoc tinc tanta gana, molta sed si. A la tarda, veiem el final del Tour i sortim a passejar, buf que dur és això, m'atabalo i no m'agrada gens, a vegades penso que soc una mica especial, poques dones odien anar a comprar i passejar, però és lo que hay. Anem al Viladomat, i un parell de botigues més d'esport, em trobo al Sevillano, qui em diu que segurament estarà la Txell Calduch, i la Mireia Sosa com l'any passat, buf quin rollo penso per mi, però jo haig de fer el que pugui amb les cames com les tinc, i tornem a l'hotel, són les 8 i ens fan un pica pica. Estem allà xerrant esperant l'hora de sopar, a les 9 a taula, soparet, cafetonet i a les 11 a l'habitació, a dormir. Una mica de massatge i les cames estan millor del que em pensava, no tinc dolors, cansades, però sense dolors............
Sona el despertador, són les 8, una dutxa per reactivar, esmorzar com sempre, bé un extra, un trosset de síndria amb els meus iogurts amb cereals i suc de taronja, i cap a la sortida.
Baixo trotant tinc 2 kms fins allà, i em noto les cames cansades, però sense molèsties musculars :-)
Però fa moooolta calor, arribo suant i això que són les 8.30!. Vaig a fer les gestions pertinents i a fer el meu cafetó de rigor. Em comenten que no vé cap de les "bones", pot ser encara puc fer podi, a veure. Escalfo una mica més, sense estressar-me, les cames estan cansades, no vull esgotar-les abans d'hora, i estiraments, xerro amb uns i altres, i ja és hora, ens alineem i tres, dos un i fora. Comencem baixant uns 500 mts, ui estic al davant, buf, bueno, penso a veure quan em dieun prou les cames, mentres, aniré fent, veig un parell de noies, però les passo ràpid, i tinc una enganxada al costat, penso, bueno, toca fer la meva cursa, o sigui que aniré segons sensacions. Girem i comencem a pujar, i les cames van bé, vaig fent al meu ritme, intento apretar una mica i responen o sigui que a continuar, trobo al Toni al km 3, animant, guai, i la noia s'ha quedat una mica, i decideixo continuar, i desprès peto, mala sort, jo ho he intentat, aquest cop del grup de ciclistes, hi han bastants animant-me, com m'agrada. Arribem a dalt de l'avinguda Meritxell, toca girar i baixar un trosset, per tornar a pujar, a la baixada decideixo estirar la cama a veure si així aconsegueixo deixar-la, tot i que no tinc ni idea de a quina distància està, o sigui que puc tenir-la allà mateix o lluny. Girem per tornar a pujar un trosset, i novament a baixar, un bon tros per dins Andorra, fins al km 7, es fa llarg, hi ha algun repetxonet que costa pujar, però allà trobo novament als amics del Sevillano i més endavant al Toni, sembla que han triat els punts crítics..... Continuo, apretant com puc, tot i que no sé on està la segona sé que ara des del km 8 fins al 9,5 que entrem a l'estadi puja... no vull petar, ja estic al final, i el podi és meu!. Però estic cansada, les cames comencen a notar els kms.... però bé, es creua amb mi el Sevillano al km 9, em diu que li porto 30 segons, ara si que no em puc deixar atrapar.....O sigui que apretar les dents, entro a l'estadi i oins no recordava, s'ha de fer una volta sencera, i una recta 500 mts.... però el triomf és meu. 41'52", no està malament. Al final si, aquest any si..... Ara a esperar a l'entrega de premis, veure la cursa de nens, fer-me fotos amb els guanyadors masculins, i cap a l'hotel, toca deixar l'habitació ràpid, o sigui que torno a pujar correns, buf, ja no puc més, arribo i una bona dutxa!!!. ara si a dinar i baixem cap a casa, que ja està bé.
Total, cap de setmana esportivament intens, dilluns em dono descans, dimarts vaig a fer-me massatge, tinc les cames carregades, però en condicions de poder entrenar demà, ara el Canigó m'espera.....
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada