cursa tres comarques- Alpens

Ahir va ser tota una experiència, sortir de casa diluviant, i a mida que ens acostàvem va deixar de ploure, al final el temps ens va respectar, però les pluges havien fet el recorregut en alguns trams una pista de fang, i això ho va fer encara més emocionant!!!

Arribem bastant ràpid, més del que pensava, anem a buscar pitralls, bé, poqueta gent, és d'hora i amb el temps de gossos que fa segur que més d'un i de dos s'han donat mitja volta al llit. Positiu, menys competència.......I ara un café, i un trosset de coca, a la fonda del poble. Toca "vestir-se, bé millor diem despullar-se", cap al cotxe, sabatilles, pitrall, si portaré els manguitos que fa fresqueta. Va escalfarem una mica, justet justet, amb tants kms no fa falta massa, l'ambient és total, si normalment a la sortida tothom s'esbaralla per sortir davant, aqui anem reculant de la línia de sortida, això fa que pensar, que ens trobarem pel camí??? Tres, dos i un, tret i mai millor dit de sortida, la gent va boja, per no quedar-se al tap de sortida que possiblement es faci, hem de passar tots per un carreró, ja estem en marxa, comencem baixant però ui s'acava aviat això.....apali cap a dalt falta gent, primera pujada, al km 1, fins al 8,5 anem fent puja i baixa, aqui li diuen tobogans, però aquests tobogans són bastant drets.....Fins aqui he anat en algun tram veient al Carles, i al baixar el perdia, ens hem agrupat amb dos nois, un de "runnering", i l'altre, amb una cinta blava al cap, fa 2 anys que no competeix, ara hi penso i no sé com es diuen... tot i haver parlat desprès a la plaça. Pujant es queden una mica i a les baixades ens reagrupem. Però arriba el punt crític, km 8,5, toca pujar i pujar i pujar fins al 15, aqui cada un fem el que podem, jo em trobo bé pujant així que vaig fent, un es queda l'altre, va fent la goma, fins que finalment també es queda, una estoneta sola, i agafo a uns altres, amb aquests ja si que més o menys fins el final. Passem per Portavella, Santa Margarida, primera tapia feta.... baixem i uins la segona de morros... si si i de morros em foto, pedra mullada, peu rellisca, i au de morros amb la pedra de panxa, ai quin mal avui l'esquena i l'espatlla (per qué serà?), però bé cap a dalt, el Puig Cornador espera, maco maco, i maca maca la pujada i cap abaix, eps recorda, ara venia el tram xungo, fang, relliscades, calma i cuidado no ens fem mal, caminant en algun punt, que ja ens coneixem... un altre avituallament, vigileu zona amb bastant fang, ens avisen, exagerats penso, xoffffffffffffff fins als genolls i amb els dos peus, gaire bé perdo una sabatilla però ha estat força divertit, i, ai ui, una cama amunt l'altra avall, sort que no anava ràpida, va amunt no ha estat res.

I en aquesta bojeria, el grupet ens anem retrobant pujant, baixant.... ara diuen que si, la darrera pujada, a dalt ens esperen amb esquellots, ja hem fet el darrer cim, per fi, ara tornem a baixar i espero recuperar algun tram de pista per poder rodar, però no, els trams de pista per rodar ja s'han acavat ara toca corriolets, però clar baixant i merda, em van passant, un noi, un altre, ui una noia, merda, això ja no m'agrada, tota l'estona primera i aqui a 3 kms del final m'ha de passar!!!!!, apreto les dents i intento deixar-me anar a veure si no s'escapa molt, quan vé un trosset pla o amb una mica de pujada l'agafo, però torna a escapar-se al baixar, els 2 kms finals sense cap pla, no puc atrapar-la, així que creua ella la meta primera a només 39 segons......, vaja manera de baixar li dic quan passo i la veig, i em diu, la pràctica. Bé desprès em diuen qui és, campiona d'espanya d'esquí de muntanya i tal, Tina Bes, tota una màquina així que analitzant, puc dir que he fet una bona cursa. Poc desprès arriba el Ramon, el Carles ja porta una estona esperant, au, a menjar el bocata, parlem amb els vells coneguts amb els nous coneguts, i al final, decidim anar a la dutxa.......... quasi ha estat el més dur del dia, l'aigua no estava freda, no estava glaçada, les meves mans anaven adquirint una tonalitat blau-lilosa que espantava, aspecte positiu, diuen que relaxa les cames... ejem ejem....

Ara toca recollir els premis, un lot de productes de la terra, secallona, botifarra blanca (per cert boníssima), negra, panceta, i un formatge, amb una olor....el cotxe del jefe entre la roba xopa, les sabatilles plenes de fant, i el formatge, necessitarà una bona ventilació els propers dies ;-P

ah, per cert el meu temps 2h 36'39", 2ª de la general, el Carles uns 12 minuts menos tot i perdre's i el Ramon uns 5 minuts més, a l'espera de que surtin les classificacions.

Bé, i ja està tot fet, dia complet, la matinada ha valgut la pena, l'any que vé repetirem, uns boscos verds, humits, amb una mica de boira que feien que els colors siguin més vius, pistes en mig de boscos, amb una catifa de fulles que amortiguaven el nostre trepitjar que molt lleuger després de tants kms no era no. Els avituallaments, amb força líquid per veure, que amb la humitat que feia era imprescindible, taronges, fruits secs i barretes, i la gent encantadora, i animant en tot moment. El circuit per mi ben marcat (oi Carles?...), amb gent als punts conflictius que ens indicaven cap a on anar i ens avisàven dels perills (del fang), clar. Sembla mentida com un petit poble com Alpens treu tants voluntaris i tots tant abocats en la cursa.

I ja està, aqui teniu la crònica, que com sempre és llarga, llarga, llarga.... hauré de començar a fer algun curs de síntesi per que si no....