Dissabte plé d'emocions, per començar, trobar-me amb els voluntaris, amb la pancarta allà penjada, va ser molt guai, és gent molt maca, i entranyable, tenia que recollir la MEVA pancarta dedicada. Llavors els nervis típics, tant temps fent curses i no m'acostumaré mai, a més les darreres no he tingut aquesta pressió, ni a la de Vila, des d'Empúries, així que, feta un flam....
Arribo i em trobo al Francisco, ui la Hasna no viene, pero hay otra chica que seguro conoces......buf, a veure qui és, penso, veig a una noia amb un estil corrent, i una flexibilitat.... penso merda, però jo a fer la meva cursa. Ui, veig a la Carme Auñon.... ,mierda, ja està, no guanyaré, sniffffffffffffff. Xerrem una mica i ja toca sortir, totes dues hem vist a la mateixa noia com a enemiga... ji ji ji. Estic a la sortida, un noi de la JAS, em felicita pel campionat de marató, li miro el pitrall per que la seva cara em sona de veure'l normalment entre els primers a les curses "Antonio Sevillano". Ens posem davant de tot per sortir, i a muerte, sortim baixant així que estiro la passa a veure si no m'agafa molta distància. Res em treu uns metres, i penso, tranqui que ja ens coneixem, són dues voltes i diuen que plana, plana como que no, o sigui que vaig fent, primer km, ui 3.40, buf molt ràpid, miro polsacions 200!!! ups impossible, no penso mirar més temps ni pols fins el final (no és cert, les vaig mirant de tant en tant i m'espanto, però no afluixo) Pugem, baixem, i van caient els kms, molta ziga-zaga que trenca bastant el ritme, però que hi farem, es compensa amb la gent al carrer animant.Ops, ui una pujadeta una mica més llarga, guai, sempre vaig veient a la Carme allà davant i mantenim distàncies, la bici que l'acompanya de tant en tant fa un desplaçament lateral i veig com controla per on vaig, i a la pujada li he reduit la diferència, però.....encara falta una volta, ella tenia clar, la meta volant seria seva si o si, i sincerament, no puc apretar més per atrapar-la, encara queda una volta. Glups, xof.... em cau el rellotge, no me l'he tret avui, merda, el Koldo de correcats, em crida, però paso, no afluixo ni paro a recollir-lo, si no em treurà massa temps, i bé, que hi farem, era vellet. Encarem l'entrada al parc, moooolta gent i molts crits, malva, isabel, que guai, quanta gent em coneix. Passo per la meta volant, agafo aigua, fa molta xafogor, i a hidratar-se. I tornem, la mateixa volta, si abans he vist a la Wai cridant com una boja, al Gregorio, com sempre càmara en mà, a la M. Carmen, i al Francisco, intentant que tot estigui sota control, ara a més em donen informació extra, està a uns 25"...em diu el Francisco, molt bé, vas molt bé, penso, només 25"!!!!.
Vaig veient a la bici que continuament va controlant la diferència, i a mi que els nois del voltant no paren d'animar-me per intentar atrapar-la, però no sé si por a no poder acavar o que però intento mantenir el meu ritme i fer la meva cursa, segona ja és genial. La pujada del km 3 ara és el 8, només 2, amb un petit repetxonet abans del 9 i llestos, tornem a entrar al parc i algú diu "menuda tableta", suposo que és pel del costat......... ji ji ji...., baixada final, estirar passa, apretar les dents, no l'atrapo, però si puc reduir diferències, guai. Creuo la meta 38'23", ji ji ji, això és flipant, només 25 segons m'ha tret... ara necessito oxígen!! (i ella també).... Estic eufórica, m'ha sentat tant bé aquesta cursa!!!. Ara aigua i a per la síndria, ve el Toni a felicitar-me, està content se li veu a la cara, que poquet t'ha tret. I em felicita el guanyador, i el seu company, habitual a les curses també, aquesta ha descansat, Otmane Btaimi, diumenge miraré el seu CV, i deu ni do.......El Manuel també fotos, aqui i allà, i dient que l'any que vé a la de la Roca Negra, bé, haurem de tenir-ho en compte. A qui em sap greu no veure és a la M. José, l'he vist amb la peque, però desprès de creuar la meta, desapareguda, suposo que era tard per la nena, i lesionada no estava per moltes històries.
Au, ara toca menjar i beure una mica, però abans.... a trobar-me amb la Wai, tinc una cosa per ella i la Maje, i ella per mi, una samarreta, quina cosa més xula, és molt especial, i me la penso posar per recollir el premi. Fotos amb un, amb tots, amb els altres. Ells van a ajudar i jo a menjar, botifarra, síndria, meló, aigua, coca-cola, i una zona de pic-nic on seure a menjar. Estem en un parc molt maco, i arreglat, s'està bé, i fa fresqueta fins i tot. A esperar els premis, i més fotos, de dret, del revés.... que guai. Mira, un altre cop l'Antonio, només l'he vist un moment a l'arribada, ara si vaig a parlar amb ell. Buf és estressant això de parlar tant ;-) i mentres arriba el meu torn per pujar al podi, recullo la copa i una ampolla de vi "gentileza del Club de Atletismo de Montilla", que han vingut expressament a córrer!!!. Ens fem una foto també amb ells, i ara si, toca fer-se la foto amb la MEVA pancarta, i ja és definitivament per mi, amb les dedicatòries dels voluntaris, un record inolvidable. I bé, ja són quarts de 12, ells han de continuar fent feina i nosaltres marxem a casa. Dutxa i a dormir, diumenge, sona el despertador, i suposo que encara eufórica, no em costa aixecar-me, vaig a rodar, si una mica, començo molt efusiva, però mica en mica les cames comencen a estar més cansades. Al final he fet una teula curta, i cap a casa.
Una nova cursa que si penso repetir, i us aconsello, no tant per la marca, com pel lloc i com està organitzada, curses per nens i un parc on poder estar una bona estona mentres els grans correm, ah i un castell de focs a l'acavar l'entrega de premis.
Decididament, encara que diuen que la muntanya ens posa lents, en el meu cas, no puc dir que m'hagi alentit molt, entre que molt ràpida no soc, la força que he guanyat a la muntanya m'ha permés gairebé doblar, tot i com sempre la segona volta més lenta. No us ho creieu, fer muntanya va genial!!!! :-)
